ancorares

Català

Verb

ancorares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de ancorar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb ancorar.

Miscel·lània

• Síl·labes: an·co·ra·res (4)
• Anagrames: arracones, arraconés, necrosara, necrosarà