anomenàreu

Potser volíeu: anomenareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.nu.məˈna.ɾəw/, occidental /a.no.meˈna.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

anomenàreu

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de anomenar.

   [Vosaltres/vós] anomenàreu o vau/vàreu anomenar.

2. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma valenciana: [vosaltres/vós] anomenéssiu, anomenésseu, anomenàsseu, anomenàssiu o anomenàreu.

Miscel·lània

• Anagrama: reanomenau