anomenegués

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /a.no.me.neˈɣes/
• Rimes: -es

Verb

anomenegués

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [ell/ella/vostè] anomenés, anomenàs o anomenara.