Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.sa/
  • Rimes: -esa

anomeneguessa

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [jo] anomenés, anomenàs o anomenara.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: a·no·me·ne·gues·sa (6)