Català

modifica
  • Pronúncia(i): nord-occidental /a.no.me.neˈɣe.ses/
  • Rimes: -eses

anomeneguesses

  1. Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb anomenar.
    Forma col·loquial d'alguns parlars per [tu] anomenessis, anomenesses, anomenassis, anomenasses o anomenares.