anticus

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /anˈtiː.kʊs/
• Etimologia: Del protoidoeuropeu *ant- ‎(«a fora, al davant, anterior»).

Adjectiu

antīcus m., antīca f., antīcum n.

1. vell, antic

Declinació

Primera i segona declinació, -us, -a, -um.

Cas	Singular				Plural
	Masculí	Femení	Neutre		Masculí	Femení	Neutre
Nominatiu	antīcus	antīca	antīcum		antīcī	antīcae	antīca
Vocatiu	antīce	antīca	antīcum		antīcī	antīcae	antīca
Acusatiu	antīcum	antīcam	antīcum		antīcōs	antīcās	antīca
Genitiu	antīcī	antīcae	antīcī		antīcōrum	antīcārum	antīcōrum
Datiu	antīcō	antīcae	antīcō		antīcīs
Ablatiu	antīcō	antīcā	antīcō		antīcīs

Vegeu també

• Julius Pokorny, Indogermanisches Etymologisches Wörterbuch, 1956, p.48-50