aparroquianares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pə.ru.ki.əˈna.ɾəs/
	balear /ə.pə.ro.ki.əˈna.ɾəs/, /ə.pə.ru.ki.əˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.pa.ro.ki.aˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aparroquianares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aparroquianar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparroquianar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·par·ro·qui·a·na·res (7)
• Anagrama: aparroquianar-se