aparroquiares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pə.ru.kiˈa.ɾəs/
	balear /ə.pə.ro.kiˈa.ɾəs/, /ə.pə.ru.kiˈa.ɾəs/
Occidental:	/a.pa.ro.kiˈa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aparroquiares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aparroquiar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aparroquiar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·par·ro·qui·a·res (6)
• Anagrama: aparroquiar-se