aplançonàreu

Potser volíeu: aplançonareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pɫən.suˈna.ɾəw/
	balear /ə.pɫən.soˈna.ɾəw/, /ə.pɫən.suˈna.ɾəw/
Occidental:	/a.pɫan.soˈna.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

aplançonàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de aplançonar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb aplançonar.