aplançone

Català

aplançone

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de aplançonar.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb aplançonar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb aplançonar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb aplançonar.