aplomares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.pɫuˈma.ɾəs/
	balear /ə.pɫoˈma.ɾəs/, /ə.pɫuˈma.ɾəs/
Occidental:	/a.pɫoˈma.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aplomares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de aplomar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aplomar

Miscel·lània

• Síl·labes: a·plo·ma·res (4)
• Anagrames: aplomar-se, esplomarà