aponares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.puˈna.ɾəs/
	balear /ə.poˈna.ɾəs/, /ə.puˈna.ɾəs/
Occidental:	/a.poˈna.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

aponares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de aponar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb aponar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·po·na·res (4)
• Anagrames: aponar-se, aposaren, peonaràs