aprimàreu

Potser volíeu: aprimareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.pɾiˈma.ɾəw/, occidental /a.pɾiˈma.ɾew/
• Rimes: -aɾew

Verb

aprimàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de aprimar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb aprimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: a·pri·mà·reu (4)
• Anagrames: ampraríeu, apuraríem