apugonar-se
Català
modifica- Pronúncia(i):
Oriental: central /ə.pu.ɣuˈnar.sə/ balear /ə.pu.ɣoˈnaɾ.sə/, /ə.pu.ɣu.nərˈsə/ Occidental: /a.pu.ɣoˈnaɾ.se/
Verb
modificaapugonar-se pron.
- Carregar-se les plantes de pugó.
Conjugació
modificaPrimera conjugació regular
Formes no personals | Notes | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
simples | compostes | ||||||
infinitiu | apugonar-se | haver-se apugonat | |||||
gerundi | apugonant-se | havent-se apugonat | |||||
participi | apugonat, apugonada, apugonats, apugonades | ||||||
Formes personals simples | |||||||
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'apugono | t'apugones | s'apugona | ens apugonem | us apugoneu | s'apugonen | |
m'apugone | val | ||||||
m'apugoni | sept | ||||||
imperfet | m'apugonava | t'apugonaves | s'apugonava | ens apugonàvem | us apugonàveu | s'apugonaven | |
passat simple | m'apugoní | t'apugonares | s'apugonà | ens apugonàrem | us apugonàreu | s'apugonaren | |
futur | m'apugonaré | t'apugonaràs | s'apugonarà | ens apugonarem | us apugonareu | s'apugonaran | |
condicional | m'apugonaria | t'apugonaries | s'apugonaria | ens apugonaríem | us apugonaríeu | s'apugonarien | |
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | m'apugoni | t'apugonis | s'apugoni | ens apugonem | us apugoneu | s'apugonin | |
m'apugone | t'apugones | s'apugone | s'apugonen | occ | |||
imperfet | m'apugonés | t'apugonessis | s'apugonés | ens apugonéssim | us apugonéssiu | s'apugonessin | |
t'apugonesses | ens apugonéssem | us apugonésseu | s'apugonessen | ||||
t'apugonasses | ens apugonàssem | us apugonàsseu | s'apugonassen | val (1) | |||
m'apugonara | t'apugonares | s'apugonara | ens apugonàrem | us apugonàreu | s'apugonaren | val | |
imperatiu | – | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | |
present | – | apugona't | apugoni's | apugonem-nos | apugoneu-vos | apugonin-se | |
– | apugone's | apugonen-se | occ | ||||
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. |
Formes compostes i perifràstiques
indicatiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
---|---|---|---|---|---|---|---|
perfet | m'he | t'has | s'ha | ens hem | us heu | s'han | ... apugonat |
ens havem | us haveu | ||||||
passat perifràstic | em vaig | et vas | es va | ens vam | us vau | es van | ... apugonar |
et vares | ens vàrem | us vàreu | es varen | ||||
plusquamperfet | m'havia | t'havies | s'havia | ens havíem | us havíeu | s'havien | ... apugonat |
passat anterior o perifràstic |
m'haguí | t'hagueres | s'hagué | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ... apugonat |
em vaig haver | et vas haver | es va haver | ens vam haver | us vau haver | es van haver | ||
et vares haver | ens vàrem haver | us vàreu haver | es varen haver | ||||
futur perfet | m'hauré | t'hauràs | s'haurà | ens haurem | us haureu | s'hauran | ... apugonat |
condicional perfet | m'hauria | t'hauries | s'hauria | ens hauríem | us hauríeu | s'haurien | ... apugonat |
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
subjuntiu | jo | tu | ell/ella/vostè | nosaltres | vosaltres/vós | ells/elles/vostès | verb |
passat perifràstic | em vagi | et vagis | es vagi | ens vàgim | us vàgiu | es vagin | ... apugonar |
em vaja | et vages | es vaja | ens vàgem | us vàgeu | es vagen | ||
perfet | m'hagi | t'hagis | s'hagi | ens hàgim | us hàgiu | s'hagin | ... apugonat |
m'haja | t'hages | s'haja | ens hàgem | us hàgeu | s'hagen | ||
plusquamperfet | m'hagués | t'haguessis | s'hagués | ens haguéssim | us haguéssiu | s'haguessin | ... apugonat |
t'haguesses | ens haguéssem | us haguésseu | s'haguessen | ||||
m'haguera | t'hagueres | s'haguera | ens haguérem | us haguéreu | s'hagueren | ||
passat anterior perifràstic |
em vagi haver | et vagis haver | es vagi haver | ens vàgim haver | us vàgiu haver | es vagin haver | ... apugonat |
em vaja haver | et vages haver | es vaja haver | ens vàgem haver | us vàgeu haver | es vagen haver |
Paradigmes de flexió: m'apugono, s'apugona, ens apugonem
Vocal rizotònica: /o/
Traduccions
modificaMiscel·lània
modifica- Anagrama: apugonares
Vegeu també
modifica- Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot
- Labernia y Esteller, Pere. Diccionari de la Llengua Catalana ab la correspondencia castellana y llatina., Tom I, Barcelona, 1864.