arbitre

Potser volíeu: àrbitre

Català

Verb

arbitre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arbitrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arbitrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arbitrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arbitrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·bi·tre (3)
• Anagrama: birreta

Francès

Nom

arbitre m. f. ‎(plural arbitres)

1. àrbitre