arbitros

Potser volíeu: árbitros

Català

Verb

arbitros

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arbitrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·bi·tros (3)
• Anagrama: barrotis

Llatí

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.bɪ.troːs/

Nom

arbitrōs

1. acusatiu plural de arbiter