arguïven

Català

Verb

arguïven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de argüir.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·gu·ï·ven (4)
• Heterograma de 8 lletres (aeginruv)
• Anagrames: ringàveu, vinguera