arguo

Italià

Verb

arguo

primera persona singular (io) del present d'indicatiu de arguire

Llatí

Pronúncia⁽ⁱ⁾: /ˈar.ɡʊ.oː/
Etimologia: Del protoitàlic *argu- («brillant»), del protoindoeuropeu *h₂érǵus («blanc»), pel sentit inicial de «aclarir».

Verb

arguō ‎(1a present^?), arguis ‎(2a present), arguere ‎(infinitiu), arguī ‎(perfet), argūtum ‎(supí)

mostrar, jo mostro, denotar, evidenciar
Degeneres animos timor arguit.
La por evidencia unes ànimes degenerades.
demostrar culpabilitat, culpar
Te hoc crimine non arguo.
Aquest no és el culpable.
argumentar

Derivats

Obtingut de «https://ca.wiktionary.org/w/index.php?title=arguo&oldid=2051003»