• Pronúncia(i): /ar.ɡuːˈmɛn.tʊm/
  • Etimologia: Derivat de arguō ‎(«demostrar, justificar») amb el sufix per expressar instrument -mentum.

argūmentum n. ‎(genitiu argūmentī)

  1. argument, prova, justificació
  2. tema

Declinació

modifica
2a declinació -um, -ī
Cas Singular Plural
Nominatiu argūmentum argūmenta
Vocatiu argūmentum argūmenta
Acusatiu argūmentum argūmenta
Genitiu argūmentī argūmentōrum
Datiu argūmentō argūmentīs
Ablatiu argūmentō argūmentīs