Potser volíeu: argumentó

Català

modifica
  • Pronúncia(i): central /ər.ɡuˈmen.tu/, occidental /aɾ.ɣuˈmen.to/
  • Rimes: -ento

argumento

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de argumentar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb argumentar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb argumentar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
  • Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)

Castellà

modifica
Peninsular: septentrional \aɾ.ɣuˈmen.to\, meridional \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\
Americà: alt \aɾ.ɣuˈmen.t(o)\, baix \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\, austral \aɾ.ɣuˈmen.to\

argumento m. ‎(plural argumentos)

  1. argument

Derivats

modifica

argumento

  1. primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb argumentar

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
  • Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)

Vegeu també

modifica
  • Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre argumento
  • Pronúncia(i): /ar.ɡuːˈmɛn.toː/

argūmentō

  1. datiu singular de argūmentum
  2. ablatiu singular de argūmentum