argumento
Potser volíeu: argumentó
Català
modificaVerb
modificaargumento
- Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de argumentar.
- (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb argumentar.
- (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb argumentar.
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
- Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)
Castellà
modifica- Pronúncia(i):
- Peninsular: septentrional \aɾ.ɣuˈmen.to\, meridional \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\
- Americà: alt \aɾ.ɣuˈmen.t(o)\, baix \aɾ.ɣuˈmeŋ.to\, austral \aɾ.ɣuˈmen.to\
- Rimes: -ento
- Etimologia: Del llatí argumentum.
Nom
modificaargumento m. (plural argumentos)
Derivats
modificaVerb
modificaargumento
- primera persona del singular (yo) del present d’indicatiu del verb argumentar
Miscel·lània
modifica- Síl·labes: ar·gu·men·to (4)
- Heterograma de 9 lletres (aegmnortu)
Vegeu també
modifica- Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre argumento
Llatí
modifica- Pronúncia(i): /ar.ɡuːˈmɛn.toː/
Nom
modificaargūmentō
- datiu singular de argūmentum
- ablatiu singular de argūmentum