arraïle

Català

Verb

arraïle

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arraïlar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arraïlar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arraïlar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arraïlar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·le (4)
• Anagrama: arilaré