arraïmara

Potser volíeu: arraïmarà

Català

Verb

arraïmara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïmar-se.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·ma·ra (5)
• Anagrama: amarraria