arraïmares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rə.iˈma.ɾəs/, occidental /a.ra.iˈma.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arraïmares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arraïmar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arraïmar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·ï·ma·res (5)
• Anagrames: amarraries, arraïmar-se, arrasaríem