arraïme

Català

arraïme

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arraïmar-se.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arraïmar-se.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arraïmar-se.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arraïmar-se.