arranjares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəɲˈʒa.ɾəs/, occidental /a.raɲˈd͡ʒa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arranjares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arranjar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arranjar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ran·ja·res (4)
• Anagrama: arranjar-se