Català

modifica
Oriental:  /ə.rəwˈɫi/
Occidental:  nord-occidental /a.rawˈɫi/
valencià /a.rawˈɫiɾ/, /a.rawˈɫi/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: arraulí
  • Etimologia: D’un antic *arreorir per dissimilació, segle XIX, del llatí vulgar *adrigorire, de rigor ‎(«enrevenament»).

arraulir trans., pron. ‎(pronominal arraulir-se)

  1. Abatre, acovardir.
  2. (pronominal) arrupir-se

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: arrauleixo, arrauleix, arraulim

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: ar·rau·lir (3)

Vegeu també

modifica