arravatàreu

Potser volíeu: arravatareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rə.βəˈta.ɾəw/, balear /ə.rə.vəˈta.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /a.ra.βaˈta.ɾew/
	valencià /a.ra.vaˈta.ɾew/, /a.ra.βaˈta.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

arravatàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arravatar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arravatar.