arravate

Català

Verb

arravate

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arravatar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arravatar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arravatar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arravatar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ra·va·te (4)
• Anagrama: aterrava