arreglaparròquies

Català

Oriental:	central /əˌreɡ.ɡɫə.pəˈrɔ.ki.əs/, /əˌre.ɣɫə.pəˈrɔ.ki.əs/
	balear /əˌreɡ.ɡɫə.pəˈrɔ.ki.əs/
Occidental:	nord-occidental /aˌreɡ.ɡɫa.paˈrɔ.ki.es/, /aˌre.ɣɫa.paˈrɔ.ki.es/
	valencià /aˌre.ɣɫa.paˈrɔ.ki.es/

Etimologia: De arreglar i parròquia, amb extensió semàntica irònica del sentit literal de mitjancer parroquial, segle XIX.

arreglaparròquies m. f. ‎(plural invariable)

(valencià, pejoratiu) Persona que intervé en assumptes d’altres, de forma sobrera o negativa, amb la intenció de resoldre els conflictes.
«La majoria necessita un cercle que mai no és prou ampli: la família, un grapat d'amics, el seu barri, el seu poble, la nació, el món. D'ací sorgeix una àmplia fauna de gent sociable, arreglaparròquies, demagogs, salvapàtries i regidors de festejos, el cel els confonga a tots. Gent que arrossega altres malastrucs en la seua necessitat ser algú.» (Joan Dolç, «Ser o no ser», En legítima defensa, 2021)