arreglares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.rəɡˈɡɫa.ɾəs/, /ə.rəˈɣɫa.ɾəs/
	balear /ə.rəɡˈɡɫa.ɾəs/
Occidental:	nord-occidental /a.reɡˈɡɫa.ɾes/, /a.reˈɣɫa.ɾes/
	valencià /a.reˈɣɫa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arreglares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arreglar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arreglar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·re·gla·res (4)
• Anagrama: arreglar-se