arrengares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.rəŋˈɡa.ɾəs/, occidental /a.reŋˈɡa.ɾes/
• Rimes: -aɾes

Verb

arrengares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrengar.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrengar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ren·ga·res (4)
• Anagrames: arregnares, esgarraren