arrengle

Català

arrengle

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrenglar.
(occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrenglar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrenglar.
(occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrenglar.