arreste

Català

Verb

arreste

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrestar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrestar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrestar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb arrestar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·res·te (3)
• Anagrames: aterres, aterrés, errates, etarres, restaré, reteràs, serreta, tresaré