arrimaren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.riˈma.ɾən/, occidental /a.riˈma.ɾen/
• Rimes: -aɾen

Verb

arrimaren

1. (literari) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de arrimar.
2. (valencià) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrimar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ri·ma·ren (4)
• Anagrames: amarriren, marrarien, narraríem