arrogares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ruˈɣa.ɾəs/
	balear /ə.roˈɣa.ɾəs/, /ə.ruˈɣa.ɾəs/
Occidental:	/a.roˈɣa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arrogares

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de arrogar-se.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrogar-se.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·ga·res (4)
• Anagrama: arrogar-se