arromançàreu

Potser volíeu: arromançareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ru.mənˈsa.ɾəw/
	balear /ə.ro.mənˈsa.ɾəw/, /ə.ru.mənˈsa.ɾəw/
Occidental:	/a.ro.manˈsa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

arromançàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arromançar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arromançar.