arromangares

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /ə.ru.məŋˈɡa.ɾəs/
	balear /ə.ro.məŋˈɡa.ɾəs/, /ə.ru.məŋˈɡa.ɾəs/
Occidental:	/a.ro.maŋˈɡa.ɾes/

• Rimes: -aɾes

Verb

arromangares

1. (literari) segona persona del singular (tu) del passat simple de arromangar
2. (valencià) segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb arromangar

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ro·man·ga·res (5)
• Anagrama: arromangar-se