arrufes

Potser volíeu: arrufés

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈru.fəs/, occidental /aˈru.fes/
• Rimes: -ufes

Verb

arrufes

1. Segona persona del singular (tu) del present d'indicatiu de arrufar.
2. (occidental, balear) Segona persona del singular (tu) del present de subjuntiu del verb arrufar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ru·fes (3)
• Anagrames: aferrús, furares, refusar