arrufar

Català

Rimes: -a(ɾ)
Homòfon: arrufà
Etimologia: Del llatí rūfus ‎(«pell rogenca»), relacionat amb el sentit de «pell de gallina» i de «pèl eriçat».

arrufar trans., pron. ‎(pronominal arrufar-se)

Fer rufes el vent.
Fer plecs cap enrere, arrugar. Encongir.
Fer el gest de contraure la cara, mostrant arrugues, en senyal de desgrat o fàstic.
(pronominal) Eriçar-se els cabells.

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	simples			compostes
infinitiu	arrufar			haver arrufat
gerundi	arrufant			havent arrufat
participi	arrufat, arrufada, arrufats, arrufades
Formes personals simples
indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrufo	arrufes	arrufa	arrufem	arrufeu	arrufen
	arrufe						val
	arrufi						sept
	arruf			arrufam	arrufau		bal
imperfet	arrufava	arrufaves	arrufava	arrufàvem	arrufàveu	arrufaven
passat simple	arrufí	arrufares	arrufà	arrufàrem	arrufàreu	arrufaren
futur	arrufaré	arrufaràs	arrufarà	arrufarem	arrufareu	arrufaran
condicional	arrufaria	arrufaries	arrufaria	arrufaríem	arrufaríeu	arrufarien
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrufi	arrufis	arrufi	arrufem	arrufeu	arrufin
present	arrufe	arrufes	arrufe			arrufen	occ, bal
imperfet	arrufés	arrufessis	arrufés	arruféssim	arruféssiu	arrufessin
		arrufesses		arruféssem	arrufésseu	arrufessen
	arrufàs	arrufassis	arrufàs	arrufàssim	arrufàssiu	arrufassin	bal
		arrufasses		arrufàssem	arrufàsseu	arrufassen	val, bal (1)
	arrufara	arrufares	arrufara	arrufàrem	arrufàreu	arrufaren	val
imperatiu	–	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	–	arrufa	arrufi	arrufem	arrufeu	arrufin
	–				arrufau		bal
	–		arrufe			arrufen	occ, bal
Notes: (1) en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals.

Formes no normatives o col·loquials

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
imperfet				arrufàvom	arrufavo		centr, n-occ
	arrufavi						sept
	arrufaia	arrufaies	arrufaia	arrufàiem	arrufàieu	arrufaien	n-occ
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès
present	arrufo	arrufos	arrufo	arrufeguem	arrufegueu		n-occ
imperfet	arrufessi						sept
	arrufessa						centr, n-occ
	arrufeguessa	arrufeguesses	arrufegués	arrufeguéssom	arrufeguéssou	arrufeguessen	n-occ

Formes compostes i perifràstiques

indicatiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... arrufat
perfet				havem	haveu		... arrufat
passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... arrufar
passat perifràstic		vares		vàrem	vàreu	varen	... arrufar
plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... arrufat
passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrufat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... arrufat
condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... arrufat
condicional perfet	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren	... arrufat
subjuntiu	jo	tu	ell/ella/vostè	nosaltres	vosaltres/vós	ells/elles/vostès	verb
passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... arrufar
passat perifràstic	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen	... arrufar
perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... arrufat
perfet	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen	... arrufat
plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... arrufat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... arrufat
passat anterior perifràstic	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver	... arrufat

Paradigmes de flexió: arrufo, arrufa, arrufem

Fer el gest de contraure la cara