Català

modifica

arrufo

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de arrufar.
  2. (col·loquial nord-occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb arrufar.
  3. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb arrufar.