arrupíreu

Potser volíeu: arrupireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /ə.ruˈpi.ɾəw/, occidental /a.ruˈpi.ɾew/
• Rimes: -iɾew

Verb

arrupíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de arrupir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb arrupir.