Potser volíeu: Artiga, artigà

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /ərˈti.ɣə/, occidental /aɾˈti.ɣa/
  • Rimes: -iɡa
  • Etimologia: D’un preromà incert, segle X. Cognat antic de l’occità artiga i de l’aragonès artica, se suposa una base *artika potser cèltica, però insegur.

artiga f. ‎(plural artigues)

  1. Terra de conreu preparada cremant el sotabosc i la brossa.

Traduccions

modifica

artiga

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de artigar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb artigar.

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica