artigue

Català

Verb

artigue

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de artigar.
2. (occidental) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb artigar.
3. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb artigar.
4. (occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb artigar.

Miscel·lània

• Síl·labes: ar·ti·gue (3)
• Heterograma de 7 lletres (aegirtu)
• Anagrames: atregui, ergatiu, gitareu, gitàreu, regitau, teúrgia, traigué