asprege

Català

Verb

asprege

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de asprejar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb asprejar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb asprejar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb asprejar

Miscel·lània

• Síl·labes: as·pre·ge (3)
• Anagrames: arpeges, arpegés, pegares, rapeges, rapegés