assabente

Català

• Anagrama: abatessen

Verb

as·sa·ben·te

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assabentar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assabentar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assabentar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb assabentar