assalt

Potser volíeu: ASSALT

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əˈsaɫ/
	balear /əˈsaɫt/, /əˈsaɫ/
Occidental:	nord-occidental /aˈsaɫ/
	valencià /aˈsaɫt/, /aˈsaɫ/

• Rimes: -alt
• Etimologia: Del català antic assalir ‎(«assaltar»), segle XIV, del llatí vulgar *assalīre o a través d’un *assaltu.

Nom

assalt m. ‎(plural assalts)

1. Acció d'envestir una persona amb violència o d'apoderar-se d'un lloc per la força.

Traduccions

Traduccions

• Anglès: assault ^(en)
• Castellà: asalto ^(es)
• Francès: assaut ^(fr)
• Italià: assalto ^(it)
• Llengua de signes catalana: ASSALT ^(csc)
• Maltès: ħebb ^(mt), assalt ^(mt)

Verb

assalt

1. (balear, alguerès) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assaltar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·salt (2)
• Anagrames: lassat, saltàs

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot