assentau

Català

Verb

assentau

1. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del present d'indicatiu de assentar.
2. (balear, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperatiu del verb assentar.

Català antic

Verb

assentau

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del present d'indicatiu de assentar
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperatiu de assentar