Català
Modifica

Oriental: /ə.sənˈta/
Occidental: nord-occidental /a.senˈta/, valencià /a.senˈtaɾ/
  • Rimes: -a(ɾ)
  • Homòfon: assentà
  • Etimologia: Del llatí vulgar *adsedentare, segle XIV.

VerbModifica

assentar trans., pron. ‎(pronominal assentar-se)

  1. Posar en una situació estable.
  2. (pronominal) Establir-se permanentment un grup humà en un lloc.
  3. (pronominal) Deixar en repòs un líquid, una dissolució.
  4. Deixar per escrit un acord.
  5. (pronominal, argot casteller) aplomar-se

ConjugacióModifica

Paradigmes de flexió: assento, assenta, assentem
Vocal rizotònica: /e/

SinònimsModifica

TraduccionsModifica

Miscel·làniaModifica

Vegeu tambéModifica


Català antic
Modifica

VerbModifica

assentar

  1. assentar (posar estable)
  2. asseure

ConjugacióModifica

Vegeu tambéModifica