Català

modifica
Oriental:  /ə.ki.ɫiˈβɾa/
Occidental:  nord-occidental /e.ki.ɫiˈβɾa/
valencià /e.ki.ɫiˈbɾaɾ/, /e.ki.ɫiˈβɾa/

equilibrar trans., pron. ‎(pronominal equilibrar-se)

  1. Posar en equilibri, de manera que afegint d'un cantó es resti de l'altre.
    «Ab axo se equilibraba / Poder del qui gobernaba. / Tampoc evitan tot mal, / Per ser axo un puntal.» (Tomás Junoy, Compendi de la historia de Espanya, 1839)
  2. Pretendre abastar l'estabilitat d'un cos.
  3. Posar al mateix nivell.
    «Nomes la serenitat es capaç de conduir les conviccions iluses i perentories i les indefinicions pereoses i esterils, a la prudencia indagadora que equilibre les possibilitats reals a les realitats possibles.» (Xavier Casp, Del llibre Manuel Broseta Pont, pàg. 673)
  4. (tecnologia, enginyeria) Dur a terme un equilibrament.
  5. (veterinària, ramaderia, nutrició, alimentació) Racionar adientment els diversos components d'un àpat de manera que cobreixin les necessitats nutritives de l'animal al qual va destinat.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: equilibro, equilibra, equilibrem

Sinònims

modifica

Derivats

modifica

Compostos i expressions

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: e·qui·li·brar (4)

Vegeu també

modifica