assente

Potser volíeu: assenté

Català

Verb

assente

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de assentar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb assentar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb assentar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb assentar.

Miscel·lània

• Síl·labes: as·sen·te (3)
• Anagrames: asenets, asseent